diumenge, de juny 27, 2004
Cementiri de Sinera (IV)
Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Salvador Espriu
|
sinó contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Salvador Espriu
dimecres, de juny 23, 2004
Cançó Malaltissa
a M.T
Corren les nostres descàrregues com dos rius sempre plens
quan ens ho fem venir ben just al mateix temps.
No podem separar els nostres sexes àvids:
ens ajunta la força de tots els coits atàvics.
En els meus dintres, foc de fembra, dolç catau,
sento com entra i surt el teu punyal suau.
I arriba aquell ruixim, en un embat potent,
del teu vit al meu trau -el nostre gran moment-.
Martinabàs.(Per)versions. Ed. La Marrana
|
Corren les nostres descàrregues com dos rius sempre plens
quan ens ho fem venir ben just al mateix temps.
No podem separar els nostres sexes àvids:
ens ajunta la força de tots els coits atàvics.
En els meus dintres, foc de fembra, dolç catau,
sento com entra i surt el teu punyal suau.
I arriba aquell ruixim, en un embat potent,
del teu vit al meu trau -el nostre gran moment-.
Martinabàs.(Per)versions. Ed. La Marrana
Si em vaga...
Viuré, si em vaga encara de viure,
supervivent d'un cant remot.
Viuré amb la cella corrugada
contra les ires, contra el llot.
Viuré dreçant-me com un jutge,
només mirant, sense dir mot,
com la paret en el seu sòtol,
com una pedra en el seu clot.
Josep Carner
|
supervivent d'un cant remot.
Viuré amb la cella corrugada
contra les ires, contra el llot.
Viuré dreçant-me com un jutge,
només mirant, sense dir mot,
com la paret en el seu sòtol,
com una pedra en el seu clot.
Josep Carner
dimarts, de juny 22, 2004
Haikú
A quin paisatge
poden adscriure els somnis
els sense pàtria?
Miquel Martí i Pol.
(Haikús en temps de guerra. Ed.62)
|
poden adscriure els somnis
els sense pàtria?
Miquel Martí i Pol.
(Haikús en temps de guerra. Ed.62)
diumenge, de juny 20, 2004
Records
Tan estúpidament incoherents,
els records s'amunteguen, es disputen
el reduït espai de la memòria.
Algun preval durant un temps molt breu
damunt dels altres, fugaçment s'imposa
i és un llampec que il.lumina el desori.
Dos són ara els records entorn dels quals
gira l'eix del meu viure. Comparteixen,
però, el mateix espai, i no voldria
que mai l'un prevalgués damunt de l'altre
car de tots dos en rebo llum i força.
Miquel Martí i Pol.
(Quietud perduda -poesia inèdita-.Ed.62)
|
els records s'amunteguen, es disputen
el reduït espai de la memòria.
Algun preval durant un temps molt breu
damunt dels altres, fugaçment s'imposa
i és un llampec que il.lumina el desori.
Dos són ara els records entorn dels quals
gira l'eix del meu viure. Comparteixen,
però, el mateix espai, i no voldria
que mai l'un prevalgués damunt de l'altre
car de tots dos en rebo llum i força.
Miquel Martí i Pol.
(Quietud perduda -poesia inèdita-.Ed.62)
dissabte, de juny 19, 2004
Versos per a Anna
(fragment)
No hi ha llum com la llum amb què il.lumines
el món quan apareixes i t'acostes,
carrer avall, cap a mi que intente
debades desxifrar tanta tenebra.
No hi ha mar com la mar amb què m'inundes
de puresa la pell en l'abraçada
quan arribes i els cossos s'entrellacen
en l'oblit del desert i les ombres
Marc Granell.Ed.Bromera
|
No hi ha llum com la llum amb què il.lumines
el món quan apareixes i t'acostes,
carrer avall, cap a mi que intente
debades desxifrar tanta tenebra.
No hi ha mar com la mar amb què m'inundes
de puresa la pell en l'abraçada
quan arribes i els cossos s'entrellacen
en l'oblit del desert i les ombres
Marc Granell.Ed.Bromera
Potser
Potser només ens queden les paraules
com pedres o llambordes
per bastir-hi murs, ponts i camins
que ens menin a l’esperança
Fora d’aquest clos fet d’hores buides
Atzucac.
Potser només un gest,
paraules enllà
per donar-nos un nom :
Nosaltres
|
com pedres o llambordes
per bastir-hi murs, ponts i camins
que ens menin a l’esperança
Fora d’aquest clos fet d’hores buides
Atzucac.
Potser només un gest,
paraules enllà
per donar-nos un nom :
Nosaltres
