diumenge, de juny 27, 2004

 

Cementiri de Sinera (IV)

Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.


Salvador Espriu

|

dimecres, de juny 23, 2004

 

Cançó Malaltissa

a M.T

Corren les nostres descàrregues com dos rius sempre plens
quan ens ho fem venir ben just al mateix temps.

No podem separar els nostres sexes àvids:
ens ajunta la força de tots els coits atàvics.

En els meus dintres, foc de fembra, dolç catau,
sento com entra i surt el teu punyal suau.

I arriba aquell ruixim, en un embat potent,
del teu vit al meu trau -el nostre gran moment-.


Martinabàs.(Per)versions. Ed. La Marrana

|  

Si em vaga...

Viuré, si em vaga encara de viure,
supervivent d'un cant remot.

Viuré amb la cella corrugada
contra les ires, contra el llot.

Viuré dreçant-me com un jutge,
només mirant, sense dir mot,

com la paret en el seu sòtol,
com una pedra en el seu clot.

Josep Carner

|

dimarts, de juny 22, 2004

 

Haikú

A quin paisatge
poden adscriure els somnis
els sense pàtria?


Miquel Martí i Pol.
(Haikús en temps de guerra. Ed.62)

|

diumenge, de juny 20, 2004

 

Records

Tan estúpidament incoherents,
els records s'amunteguen, es disputen
el reduït espai de la memòria.
Algun preval durant un temps molt breu
damunt dels altres, fugaçment s'imposa
i és un llampec que il.lumina el desori.

Dos són ara els records entorn dels quals
gira l'eix del meu viure. Comparteixen,
però, el mateix espai, i no voldria
que mai l'un prevalgués damunt de l'altre
car de tots dos en rebo llum i força.


Miquel Martí i Pol.
(Quietud perduda -poesia inèdita-.Ed.62)

|

dissabte, de juny 19, 2004

 

Versos per a Anna

(fragment)

No hi ha llum com la llum amb què il.lumines
el món quan apareixes i t'acostes,
carrer avall, cap a mi que intente
debades desxifrar tanta tenebra.

No hi ha mar com la mar amb què m'inundes
de puresa la pell en l'abraçada
quan arribes i els cossos s'entrellacen
en l'oblit del desert i les ombres


Marc Granell.Ed.Bromera

|  

Potser

Potser només ens queden les paraules
com pedres o llambordes
per bastir-hi murs, ponts i camins
que ens menin a l’esperança

Fora d’aquest clos fet d’hores buides
Atzucac.

Potser només un gest,
paraules enllà
per donar-nos un nom :
Nosaltres

|

This page is powered by Blogger. Isn't yours?