dimecres, de setembre 22, 2004
Dissortat Mickey Mouse
“Pobre Mickey Mouse”
mussiten veus borratxes de sirenes.
Pobre Mickey Mouse,
l’aspecte fred de Minnie t’ha sobtat.
No t’ho podies cavil.lar,
però els seus mots tallaven com ganivets o ullals.
I avui t’ha dit que no
que prou
que mai més, Mickey Mouse.
I tot s’ha ensorrat:
la plàstica felicitat americana s’ha ensorrat,
l’efímera felicitat burgesa.
I una fogonada t’ha crescut consciència endins:
l’angoixa,
el marejol...
“Pobre Mickey Mouse”
mussiten veus borratxes de sirenes.
Camines, Mickey Mouse,
per avingudes buides com la nit,
humides pobrament
d’aquesta gasa d’aigua com un plor,
tacades de neons obscens.
Passeges, Mickey Mouse, fantasma amb gavardina.
les sabates roges esclafeixen com assots al terra brut.
La nit és una rata de mil rostres
i tu ets ara una rata trista.
I rates-dones mouen cues, mouen llavis, mouen culs
i et pregunten ¿quines coses, rata trista?
Però buscaràs abans un bar on ofegar el teu honor,
el teu homor...i el teu bon nom: Mickey Mouse, de Disney.
I al cap dels whiskys màgics n’eixiràs
i respondràs a la veu de rata-dona de neó que et diga
¿quines coses, rata trista?
I junts marxareu bulevard avall
i no voldràs saber el llit en què t’aixecaràs demà.
Mata-rates (i altres vicis). Elies Barberà. Poesia 3i4
|
mussiten veus borratxes de sirenes.
Pobre Mickey Mouse,
l’aspecte fred de Minnie t’ha sobtat.
No t’ho podies cavil.lar,
però els seus mots tallaven com ganivets o ullals.
I avui t’ha dit que no
que prou
que mai més, Mickey Mouse.
I tot s’ha ensorrat:
la plàstica felicitat americana s’ha ensorrat,
l’efímera felicitat burgesa.
I una fogonada t’ha crescut consciència endins:
l’angoixa,
el marejol...
“Pobre Mickey Mouse”
mussiten veus borratxes de sirenes.
Camines, Mickey Mouse,
per avingudes buides com la nit,
humides pobrament
d’aquesta gasa d’aigua com un plor,
tacades de neons obscens.
Passeges, Mickey Mouse, fantasma amb gavardina.
les sabates roges esclafeixen com assots al terra brut.
La nit és una rata de mil rostres
i tu ets ara una rata trista.
I rates-dones mouen cues, mouen llavis, mouen culs
i et pregunten ¿quines coses, rata trista?
Però buscaràs abans un bar on ofegar el teu honor,
el teu homor...i el teu bon nom: Mickey Mouse, de Disney.
I al cap dels whiskys màgics n’eixiràs
i respondràs a la veu de rata-dona de neó que et diga
¿quines coses, rata trista?
I junts marxareu bulevard avall
i no voldràs saber el llit en què t’aixecaràs demà.
Mata-rates (i altres vicis). Elies Barberà. Poesia 3i4
divendres, de setembre 03, 2004
París
París plou com tu plous capvespres àngels,
migdies llargs i foc en l’abraçada.
París besa amb els llavis amb què em beses
els besos més abril, més mar en calma.
París camina el pas que tu camines.
París té el teu somriure, lluna i alba.
Marc Granell. Versos per a Anna (fragment).Ed.Bromera
Ara mateix sona a la rebotiga: Carla Bruni. Quelqu'un ma dit
|
migdies llargs i foc en l’abraçada.
París besa amb els llavis amb què em beses
els besos més abril, més mar en calma.
París camina el pas que tu camines.
París té el teu somriure, lluna i alba.
Marc Granell. Versos per a Anna (fragment).Ed.Bromera
Ara mateix sona a la rebotiga: Carla Bruni. Quelqu'un ma dit
