dissabte, d’octubre 30, 2004
Després de tot
Després de tot encara queda espai
per repensar la vida i convertir-la
en un àmbit molt més silenciós,
a l’abric dels inhòspits desgavells
i les inevitables maltempsades.
Perquè el secret és que no hi ha secret
i els ritmes i les pauses són la cara
potser oculta del temps que no hem viscut
mentre fèiem projectes i ens jugàvem
el passat i el futur en inefables
futilitats amb posat circumspecte.
I ara què ens queda fora del recel
i les mancances? Què compartirem
amb la gent que estimem i ens estima?
La fosca complaença dels secrets
o la riquesa absurda del misteri?
Res d’això i tot això, perquè el subtil
mirall que ens encén la mirada
és el no-res que sempre descobrim
sense voler, tossuts i agosarats,
després de tot, després de cada cosa.
Després de tot. M.M Pol/Ed.Proa 2002
|
per repensar la vida i convertir-la
en un àmbit molt més silenciós,
a l’abric dels inhòspits desgavells
i les inevitables maltempsades.
Perquè el secret és que no hi ha secret
i els ritmes i les pauses són la cara
potser oculta del temps que no hem viscut
mentre fèiem projectes i ens jugàvem
el passat i el futur en inefables
futilitats amb posat circumspecte.
I ara què ens queda fora del recel
i les mancances? Què compartirem
amb la gent que estimem i ens estima?
La fosca complaença dels secrets
o la riquesa absurda del misteri?
Res d’això i tot això, perquè el subtil
mirall que ens encén la mirada
és el no-res que sempre descobrim
sense voler, tossuts i agosarats,
després de tot, després de cada cosa.
Després de tot. M.M Pol/Ed.Proa 2002
diumenge, d’octubre 10, 2004
Mester d'amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Que hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
Amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veure el temor:
Besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
I si et quedava enyor
Besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat Papasseit
|
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Que hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
Amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veure el temor:
Besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
I si et quedava enyor
Besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat Papasseit
