dissabte, d’abril 30, 2005
Ombres
Sovint, en dies grisos, s'escapen cor i mans
per a burxar en les restes d'una vida
que han enrunat paraules
mal dites o mig dites.
I és hora
d'un sil.labari nou,
potser d'un nou silenci,
que ofegui al gorg d'un temps madur
les albes que envelliren
de cop, sense indulgència.
Perquè ens comença a tremolar la veu
en totes les mentides.
Ombres. Francesc Garriga Barata. Ed.Proa
|
per a burxar en les restes d'una vida
que han enrunat paraules
mal dites o mig dites.
I és hora
d'un sil.labari nou,
potser d'un nou silenci,
que ofegui al gorg d'un temps madur
les albes que envelliren
de cop, sense indulgència.
Perquè ens comença a tremolar la veu
en totes les mentides.
Ombres. Francesc Garriga Barata. Ed.Proa
dissabte, d’abril 09, 2005
Si el mar tingués baranes
Sal oberta... 
Si el mar tingués baranes
i el tomb del cel mollons
prou sabria on cercar-te,
mes no hi vindria, no.
Si pogués posar en gàbia
el plomatge del foc.
Si el vent tingués andanes,
brides i estrep el cor.
Si pogués alçar tanques
al jardí de l’amor,
prou sabria on cercar-te,
mes no hi vindria, no.
No ho sents? S’obren les portes,
portes i porticons.
La pluja trenca ribes,
finestres i balcons!
I és aquí on et cerco,
no sé per què ni com,
dins la nit esmolada,
com la tempesta el torb,
pel mar sense baranes,
pel cel sense mollons.
Maria-Mercè Marçal. Sal Oberta (1982)
|
Si el mar tingués baranes
i el tomb del cel mollons
prou sabria on cercar-te,
mes no hi vindria, no.
Si pogués posar en gàbia
el plomatge del foc.
Si el vent tingués andanes,
brides i estrep el cor.
Si pogués alçar tanques
al jardí de l’amor,
prou sabria on cercar-te,
mes no hi vindria, no.
No ho sents? S’obren les portes,
portes i porticons.
La pluja trenca ribes,
finestres i balcons!
I és aquí on et cerco,
no sé per què ni com,
dins la nit esmolada,
com la tempesta el torb,
pel mar sense baranes,
pel cel sense mollons.
Maria-Mercè Marçal. Sal Oberta (1982)
dimarts, d’abril 05, 2005
Foc mort
Vinyoli...
Com arribar a l'incendi pur
de cap aurora, si només
erro cansat, per un excés
de roca estèril, dins l'obscur?
No hi ha cap alba en el futur
ni cap estrella en el record,
enmig del vent crepuscular;
sóc en la terra del foc mort,
cercant només el mar, el mar.
Joan Vinyoli. El Callat.
|
Com arribar a l'incendi pur
de cap aurora, si només
erro cansat, per un excés
de roca estèril, dins l'obscur?
No hi ha cap alba en el futur
ni cap estrella en el record,
enmig del vent crepuscular;
sóc en la terra del foc mort,
cercant només el mar, el mar.
Joan Vinyoli. El Callat.
dissabte, d’abril 02, 2005
Poema amb saxo
Ariadna...
Demanes whisky,
pels glaçons,
demanes gotes que ens colpegin
i ens besin els cops,
que ens amarin el sexe,
demanes balls dòcils,
ulls que cerquin ulls amb delit,
demanes amor a crits, i saxo i jazz,
apuges volums,
grapeges la fosca,
i demanes foc,
et regires,
puges i m'aculls
sota els teus dominis d'home
i, per demanar, demanes més.
Esther Albert. Ariadna i el senyor Q
|
Demanes whisky,
pels glaçons,
demanes gotes que ens colpegin
i ens besin els cops,
que ens amarin el sexe,
demanes balls dòcils,
ulls que cerquin ulls amb delit,
demanes amor a crits, i saxo i jazz,
apuges volums,
grapeges la fosca,
i demanes foc,
et regires,
puges i m'aculls
sota els teus dominis d'home
i, per demanar, demanes més.
Esther Albert. Ariadna i el senyor Q
