divendres, d’octubre 14, 2005

 

Cementiri de Sinera (II)

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.

Salvador Espriu

|

This page is powered by Blogger. Isn't yours?