miralls

TU, suïcida, coratjós covard,
tries el dia, l´hora i el segon.
Guanyes per mà l´Intrús; l´afer és teu.

Com un déu interí, però resolt,
dalles la teva sort, botxí de tu,
un caprici cancel.les de l´atzar.

Provoques a tot risc, per a tu sol,
l´anhelada ruptura del secret
que amb tant de zel preserven els de Dalt.

Pere IV

És la pell violeta d’una nit
que vam deixar pendent.
El teu silenci sona com un saxo
d’or negre al fons dels dies sense tu.
Com panteixa al teu pit el contrabaix,
i el flanc càlid de fosca
que sempre més somiaré avançant
amb la meva mà lenta cap a tu.
Músics en la penombra, instruments d’or
en les boques liloses: ja, la vida
mai més no em tornarà el que m’he jugat
al teu cos nu des que vas ser una festa.
Només queda, al piano, un negre cec,
el nostre amor.
Toca sol en aquest ponent de fosca
i el meu somni s’adorm en els seus dits.

Joan Margarit.