dimarts, d’agost 31, 2004
Simple cant a totes hores.
Cada dia, foc, travesses
la tenebra i em redreces
del confús i sord corrent:
entre el somni, vana festa,
i el matí, dura congesta,
sóc un arbre contra el vent.
Pluja recta del migdia
que les pedres incendia
fes-me rígid, fes-me sec.
Prou en aigües de la tarda,
quan la set em fa basarda,
la frescor serena bec.
Però tu, flam de la posta,
no m’enganyis amb resposta
vagarosa de sentit.
Dura nit d’estrelles altes,
a silenci nu m’exaltes
i reneix el foc marcit.
Deixaré flames i sostre
per anar cap al teu rostre,
perillosa summitat.
Ajudeu-me, flames mortes,
vent gelat i closes portes,
a obrir-me de bat a bat.
Joan Vinyoli.El Callat.Ed.Empúries
|
la tenebra i em redreces
del confús i sord corrent:
entre el somni, vana festa,
i el matí, dura congesta,
sóc un arbre contra el vent.
Pluja recta del migdia
que les pedres incendia
fes-me rígid, fes-me sec.
Prou en aigües de la tarda,
quan la set em fa basarda,
la frescor serena bec.
Però tu, flam de la posta,
no m’enganyis amb resposta
vagarosa de sentit.
Dura nit d’estrelles altes,
a silenci nu m’exaltes
i reneix el foc marcit.
Deixaré flames i sostre
per anar cap al teu rostre,
perillosa summitat.
Ajudeu-me, flames mortes,
vent gelat i closes portes,
a obrir-me de bat a bat.
Joan Vinyoli.El Callat.Ed.Empúries
