diumenge, d’octubre 10, 2004

 

Mester d'amor

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Que hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
Amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veure el temor:
Besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
I si et quedava enyor
Besa de nou, que la vida és comptada.


Joan Salvat Papasseit



<< Home
|

This page is powered by Blogger. Isn't yours?