dimarts, de gener 04, 2005
Joan Fuster. Aforismes
Aforismes. 
Temeu l'home d'un sol periòdic.
I qui sap si, després de tot, el destí de Romeu era de ser cornut!
Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
Estat totalitari? No és això una tautologia?
Ah, si pogués triar les meves indignacions!
L'únic consol de ser mortal és que els altres ho són tant com tu, o més.
La por gairebé sempre és voluntària.
Joan Fuster. Aforismes. Ed.Bromera (2000)
|
Temeu l'home d'un sol periòdic.
I qui sap si, després de tot, el destí de Romeu era de ser cornut!
Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
Estat totalitari? No és això una tautologia?
Ah, si pogués triar les meves indignacions!
L'únic consol de ser mortal és que els altres ho són tant com tu, o més.
La por gairebé sempre és voluntària.
Joan Fuster. Aforismes. Ed.Bromera (2000)
dilluns, de gener 03, 2005
A bocanit
A bocanit.
S’han florit al calaix de la memòria
les fulles que portaven impreses a puny
tots els sotracs d’un viatge cansat i llarg
i es marceixen ara acolorint-se de groc.
Tantes coses havien tingut la vàlua de l’or
que, ara ennegrit, sembla el cruany de la fusta.
Tantes d’elles s’han perdut pel camí de l’oblit
que ara saps en dany que res no és important.
Totes aquelles espurnes de llavis cauen ara
com inconsistents busques que mai no acaben
d’arribar al fons, no se sap si ha estat realitats.
Al final del temps, tot és lleu i inconstant.
Marcel Maronas. A bocanit. Viena Edicions
|
S’han florit al calaix de la memòria
les fulles que portaven impreses a puny
tots els sotracs d’un viatge cansat i llarg
i es marceixen ara acolorint-se de groc.
Tantes coses havien tingut la vàlua de l’or
que, ara ennegrit, sembla el cruany de la fusta.
Tantes d’elles s’han perdut pel camí de l’oblit
que ara saps en dany que res no és important.
Totes aquelles espurnes de llavis cauen ara
com inconsistents busques que mai no acaben
d’arribar al fons, no se sap si ha estat realitats.
Al final del temps, tot és lleu i inconstant.
Marcel Maronas. A bocanit. Viena Edicions
