dilluns, de gener 03, 2005
A bocanit
A bocanit. 
S’han florit al calaix de la memòria
les fulles que portaven impreses a puny
tots els sotracs d’un viatge cansat i llarg
i es marceixen ara acolorint-se de groc.
Tantes coses havien tingut la vàlua de l’or
que, ara ennegrit, sembla el cruany de la fusta.
Tantes d’elles s’han perdut pel camí de l’oblit
que ara saps en dany que res no és important.
Totes aquelles espurnes de llavis cauen ara
com inconsistents busques que mai no acaben
d’arribar al fons, no se sap si ha estat realitats.
Al final del temps, tot és lleu i inconstant.
Marcel Maronas. A bocanit. Viena Edicions
|
S’han florit al calaix de la memòria
les fulles que portaven impreses a puny
tots els sotracs d’un viatge cansat i llarg
i es marceixen ara acolorint-se de groc.
Tantes coses havien tingut la vàlua de l’or
que, ara ennegrit, sembla el cruany de la fusta.
Tantes d’elles s’han perdut pel camí de l’oblit
que ara saps en dany que res no és important.
Totes aquelles espurnes de llavis cauen ara
com inconsistents busques que mai no acaben
d’arribar al fons, no se sap si ha estat realitats.
Al final del temps, tot és lleu i inconstant.
Marcel Maronas. A bocanit. Viena Edicions
