diumenge, de maig 29, 2005

 

Gralles

No és bo que un home pensi massa
en les coses passades-el rierol
vora la casa, amb l'avinguda
de joncs i ridortes, i el remoreig
de l'aigua pel salt de la granota.
La tarda es pot tòrcer en qualsevol moment.
Si un ocell canvia brusc el rumb del seu vol
o un pètal tremola en el parterre del jardí,
pot ser que la vida s'aturi un instant
i ja res torni a ser el que era.

¿Qui ha dut fins aquí el so esquerdat
de les gralles?

Xavier Macià. Amb temps a favor. Ed.62

|

dissabte, de maig 21, 2005

 

Sol cec

Carles Camps. Posted by Hello


Mira aquests arbres grocs
L'estesa de les fulles als seus peus.
¡La bellesa en mutació!

Som nosaltres els que ho veiem,
I no podríem ser res més que això:
Una mica de temps que veu el pas del temps
-el dolor transformat en sofriment.

¿Com vols, doncs, que trobem consol en res
si només som si som part del que fuig,
però tenim ànsia de durar?

¿O de debò creus que hem de tancar els ulls
i anticipar-nos resignadament
a l'extrema ceguesa que ens fa ser,
tot, un Sol Cec?

|

This page is powered by Blogger. Isn't yours?