dissabte, de maig 21, 2005
Sol cec
Carles Camps. 
Mira aquests arbres grocs
L'estesa de les fulles als seus peus.
¡La bellesa en mutació!
Som nosaltres els que ho veiem,
I no podríem ser res més que això:
Una mica de temps que veu el pas del temps
-el dolor transformat en sofriment.
¿Com vols, doncs, que trobem consol en res
si només som si som part del que fuig,
però tenim ànsia de durar?
¿O de debò creus que hem de tancar els ulls
i anticipar-nos resignadament
a l'extrema ceguesa que ens fa ser,
tot, un Sol Cec?
|
Mira aquests arbres grocs
L'estesa de les fulles als seus peus.
¡La bellesa en mutació!
Som nosaltres els que ho veiem,
I no podríem ser res més que això:
Una mica de temps que veu el pas del temps
-el dolor transformat en sofriment.
¿Com vols, doncs, que trobem consol en res
si només som si som part del que fuig,
però tenim ànsia de durar?
¿O de debò creus que hem de tancar els ulls
i anticipar-nos resignadament
a l'extrema ceguesa que ens fa ser,
tot, un Sol Cec?
