dilluns, d’agost 15, 2005
Nit infinita
I fujo esfereïda
com si un fantasma ignot em perseguís
per abocar-me al pou de les tenebres.
I no és pensar en la mort allò que em glaça:
Thànatos no pastura cap indret
no fecundat per l’hàlit de la vida.
Però la dansa fosca dels espais,
sense esperança d’albes ni crepuscles,
em feia cavalcar terrors sens nombre
damunt el marge tètric del no-res.
Esther Martínez-Pastor. Òrbita (1994)
|
com si un fantasma ignot em perseguís
per abocar-me al pou de les tenebres.
I no és pensar en la mort allò que em glaça:
Thànatos no pastura cap indret
no fecundat per l’hàlit de la vida.
Però la dansa fosca dels espais,
sense esperança d’albes ni crepuscles,
em feia cavalcar terrors sens nombre
damunt el marge tètric del no-res.
Esther Martínez-Pastor. Òrbita (1994)
