diumenge, de maig 13, 2007
Tornen les veus
Tornen de nit.
Són ara més subtils i quasi
inaudibles, però igualment fidels.
Em porten el teu nom i l'aire
molsa del vell pinar sense brossall.
Per elles sé que sóc i que ets en mi.
Veus de nosaltres,
com una mà.
Xavier Macià. Amb el temps a favor. Edicions 62
